BAIXEM ENTRE TOTES COLLSEROLA A LA CIUTAT?
Denunciem:
Participació: les bases i la convocatòria del concurs s’han fet sense cap consulta prèvia als barris ni a les associacions que portem anys treballant per Collserola. De fet, la participació prevista es limita a una “pluja d’idees”. En quant als equips tècnics, s’han seleccionat en funció del seu currículum, no del seu projecte.
Renaturalizar la ciutat: l’Ajuntament sembla haver fet seva la reivindicació històrica de “baixar Collserola a la ciutat”. Amb tot, quan s’estudien les bases del concurs amb més detall, sembla que en bona mesura es tracta de màrqueting verd buit de contingut i no realment compatible amb la condició, recentment estrenada, de Collserola com a Parc Natural: hi trobem propostes com crear aparcaments a tot el llarg de la vessant barcelonina de la serra o construir-hi nous vials, iniciatives que més aviat farien “pujar la ciutat a la serra”.
Equipaments: les bases esmenten la col∙locació d’equipaments al “límit entre ciutat i parc”. Vol dir això que es construirà dins o a tocar del Parc Natural i s’allunyaran els equipaments dels veïns?
Rendibilitat del projecte: l’execució d’aquests projectes suposarà una gran inversió per a la ciutat, una inversió difícil d’assumir en l’actual context de crisi estructural. Caldrà, doncs, rendibilitzar-la convertint Collserola en un parc temàtic amb instalacions turístiques i/o equipaments privats? Propostes com la de construir un telefèric a la Porta de Canyelles semblen apuntar en aquesta preocupant direcció.
Proposem:
Participació real: els veïns no han demanat mai que s’obrissin”16 portes”, però si s’han posicionat en múltiples ocasions en defensa de l’assetjada solana de Collserola. Per això, i sobreeixint els limitats canals de participació de l’Ajuntament, impulsem una participació de base a cada districte, buscant amb diferents activitats obrir espais de reflexió i proposta.
Baixar Collserola a la ciutat: qualsevol intervenció als barris de muntanya de Barcelona haurà de fomentar un ús socioecològic dels espais naturals que conserva la serra, tan dins com fora del parc. Aquest ús ha de compatibilitzar:
● la preservació dels valors i recursos naturals (fauna, flora, fonts i corrents d’aigua, paisatge…). En aquest sentit, caldria establir una estratègia de lluita i de prevenció clara per minimitzar l’impacte de la presència creixent d’espècies al·lòctones invasores a la serra (segona causa de pèrdua de biodiversitat segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa).
● el gaudi popular de la serra a través del seu ús de lleure ben regulat.
● la protecció especial de la franja de transició (serra-ciutat), que hauria de ser tractada i conservada com la resta de l’espai natural, i fins i tot amb més cura degut a la seva fragilitat.
● la recuperació de les activitats primàries (hortofructicultura, silvicultura, apicultura…) en aquelles zones on tradicionalment s’hi han desenvolupat i és possible regenerar-les.
Al estar situada tan a prop d’una ciutat densament poblada, fer possible aquest ús multifuncional de l’espai implica evitar un ús massiu descontrolat de les valls, els boscos, les rieres, les hortes… Una manera d’aconseguir-ho és emplaçar els usos intrínsecament més intensius a les àrees on hi ha menys valors naturals a preservar o ja integrades en l’entramat urbà (parcs urbans, solars en desús, etc…). Al mateix temps, cal apostar per les zones d’horta, la gestió sostenible del bosc, la senyalització de camins o delimitació d’àrees de descans.
Equipaments als barris: els equipaments han d’estar a la ciutat, a prop dels veïns, no enfilats a la serra. Els veïns han insistit sempre en que cal instal∙lar els equipaments tan a prop com sigui possible dels centres neuràlgics dels barris per tal de facilitar al màxim l’accés i el seu impacte dinamitzador de l’àmbit sociocultural. Només tindrà sentit ubicar a la serra equipaments en edificis ja existents, i només per a usos coherents amb la seva condició de Parc Natural.
Mobilitat: apostar pel transport públic (noves línies, més freqüència, serveis de llançadora) tindria el triple benefici de
a) minimitzar l’ús del vehicle privat
b) contenir l’hiperfreqüentació
c) prioritzar l’accés veïnal de proximitat.
Gestió veïnal: cal superar els enfocaments més faraònics i constructius, prioritzant petites intervencions i formes de gestió popular, enfocament que també és coherent amb els temps de vaques magres que vivim. Creiem que, a Nou Barris, qualsevol pla ha d’entroncar amb l’experiència històrica del districte, conegut tant per la seva gestió comunitària d’equipaments públics com per l’accés i ús respectuós de la serra per part dels seus veïns. En aquest sentit, poden resultar inspiradors exemples com l’autogestió agroecològica de la Vall de Can Masdeu o la gestió veïnal de la Font de Santa Eulàlia, espais d’ús públic, sense cost per a les administracions, i on es fa realitat la vocació multifuncional de la serra, en benefici del bé comú.
Linies elèctriques: Ens oposem al pas per Collserola de la línia de molt alta tensió (MAT), una infraestructura que potencia el ruïnós model econòmic malgastador i consumista i que, tal com demostra l’informe de la plataforma No a la MAT, és del tot prescindible. Quant a les línies elèctriques ja existents a la serra, pensem que, a fi protegir al màxim la salut ambiental de l’espai i la de les persones que hi viuen, cal revisar a fons i objectivament l’estat i la situació d’aquestes línies, plantejant-ne, si escau, l’eliminació, la modificació, la desviació o l’enterrament.
Nou Barris, 15 desembre de 2011
